Déjà vu
Els déjà vu són una sensació de trasllat a un fet o diàleg que s’ha viscut anteriorment.
La pel•lícula de Tony Scott, però, que recull aquesta anomalia mental, no necessita generar falsos déjà vu en la narració de l’argument perquè posseeix ja en si mateixa una repetició del típic esquema argumental de qualsevol thriller del gènere.
Així que, espectador, si surt vostè del cinema sentint alguna cosa semblant al títol, estigui tranquil.
No ha estat provocat per la història!
Una de les dones que va anar a veure l’estrena del film a Hollywood, després d’intentar suïcidar-se per lo dolenta que li va semblar la pel·lícula (i en Denzel, reanimant-la)
Al començament, vaig pensar que podria tractar-se d’una idea original, i per això em vaig decidir a anar a veure-la. Però a mesura que avançava la pel•lícula anava adonant-me que només es tractava d’un altre film més sobre forats de cuc i dimensions paral•leles.
En fi, un autentic déjà vu amb barreges entre el sistema per a evitar el crim que ofereix Minority Report i els bucles temporals on cau el protagonista de El efecto mariposa converteix, sens dubte, la pel•lícula en un insult aberrant que cal exterminar.
